diumenge 16 de novembre de 2008

Després de la tremenda topetada del passat dia 26 a la serra de les Xemeneies, avui diumenge 16 de novembre, m'he "reintroduit" a la muntanya. Obviament encara no estic per gaire històries, per tant, he fet una senzilla matinal a Collserola. Al no poder conduir, he anat amb els FFCC de la Generalitat fins al baixador de Vallvidrera i seguint el GR 92 he arribat a Santa Creu d'Olorda, per pujar després a un dels dos relleus de la serra que reben el nom de puig, el d'Olorda, la resta se'n diuen turons. De tornada he variat una mica el trajecte i he anat fins a Vallvidrera pel camí romeu de Montserrat (GR 96), passant pel seu recuperat pantà. En total uns 12 km., que m'han ocupat poc menys de 4 hores. No he fet gaire fotos, però aquí teniu un grapat ...

entrada completa

diumenge 2 de novembre de 2008

El passat 26 d'octubre vam estrenar l'horari d'hivern amb una sortida a la serra de les Xemeneies, al massís del Carlit, sortint de la zona d'estacionament que hi ha entre els estanys del Passet i Fontviva (1.725 m), seguint el traçat del sender obac de Lanós, fins al sector de Comajoan, des d'on vam encarar el Bac de Collroig fins als estanys de les Xemeneies. D'aquí per la coma i la cresta vam pujar el tres cims est de la serra (el mapa Alpina l'anomena Pic de les Xemeneies, diferenciant-lo del Pic de la Serra de les Xemeneies, que es troba per sobre el coll dels Andorrans), encadenant per la carena tres pics de 2.737, 2.742 i 2.755 metres, baixant després fins al coll central a 2.620 m. Els que ens estem recuperant de passades lesions vam tirar avall, mentre que la resta del grup va completar les dues puntes següents. L'horari i els fets que van esdevenir aconsellaren no seguir més endavant. Tot i això, per a la majoria, els darrers metres amb frontal.
Un grapat de fotos d'aquesta complicada jornada ...

entrada completa

divendres 17 de octubre de 2008

Aquest passat dissabte dia 11 d’octubre vam anar altre cop a Andorra per a mirar de fer un cim per una cresta al meu abast, ara que poc a poc els companys han agafat una embranzida que fa por. El pic triat va ser el Tristaina i la ruta la ressenyada en el llibre de Pedro López “Crestas del Pirineo II”. No havíem fer mai cap itinerari d’aquest autor i certament, com passa massa cops, els temps i els graus de dificultat no semblen a l’abast de persones com nosaltres. Lamentablement el fort vent i la ratio entre el tempo real i el marcat en la ressenya va fer que abandonèssim l’aresta al coll central de la serra de Tristaina, just en el punt on la cosa es posa més entretinguda. Una pena, ja que ens hi sentíem còmodes, però altre cop serà. Per cert, retrobament, després de prop de nou mesos de no fer-ho, del Joan amb el Pirineu. La forta ventada ha fet que el GPS anés a la seva bola, però venen a surtir una mica més de 900 metres de desnivell. Veieu-ne, si voleu, el recull de les fotos que vam fer entre els tres ….

entrada completa